Per patinar street vols rodes dures i petites: entre 99a i 101a de duresa i 52-54 mm de diàmetre. Per rodar per ciutat vols toves i grans: 78a-87a i 55 mm o més. Aquestes dues xifres són les úniques que has d’entendre bé; la resta són matisos. I si vols saber si això és una opinió o el consens del sector, mira què tenen les botigues a l’estoc.
Què es ven de veritat
De les 1.681 rodes del comparador amb la duresa al títol, el 99a és el 35% i el 101a un altre 15%: entre les dues es mengen gairebé la meitat del mercat. Les rodes toves de cruising (78a-87a) són el 19%. Tota la resta de l’escala es reparteix el que queda.
Amb els diàmetres passa el mateix: el 57% de les rodes són de 52, 53 o 54 mm. Quan una guia et diu «comença amb 99a de 53 mm» no s’ho inventa, t’està dient on és el centre de gravetat del mercat.
La duresa: l’escala A (i la B)
La duresa es mesura amb un duròmetre i s’expressa amb un número i una lletra. La immensa majoria de rodes fan servir l’escala A, que a la pràctica va de 78a (molt tova) a 101a (molt dura). Com més alt el número, més dura.
Algunes marques, sobretot Bones amb la seva sèrie de skatepark, fan servir l’escala B per mesurar uretans més durs de 100a amb precisió. L’escala B llegeix 20 punts per sota de l’A: una roda 84b equival a 104a, i una 80b a una 100a clàssica. No és màrqueting: per sobre de 100a l’agulla de l’escala A perd fiabilitat.
| Duresa | Sensació | Millor per a |
|---|---|---|
| 78a – 87a | Tova, molta agafada | Cruising, ciutat, terra irregular |
| 88a – 95a | Intermèdia | Mixt street i cruising, iniciació |
| 96a – 99a | Dura amb una mica de grip | Street i park polivalent |
| 99a – 101a | Molt dura, ràpida i lliscant | Street, skatepark, ledges i rails |
| 83b – 84b (≈103a-104a) | Extra dura | Skatepark de ciment, bowls ràpids |
El diàmetre: velocitat contra acceleració
El diàmetre marca el compromís entre velocitat punta i acceleració. Una roda petita triga menys a agafar voltes, accelera abans i pesa menys: ideal per a trucs tècnics. Una roda gran manté millor la velocitat i passa esquerdes i grava sense clavar-se, però costa més d’arrencar.
- 50-53 mm. Street pur, flip tècnic, ledges.
- 54-56 mm. El terme mitjà polivalent. Si dubtes, comença aquí.
- 56-60 mm. Park, bowls, transicions i mini-ramps ràpides.
- 60 mm i més. Rodes toves de cruising i longboard.
Contact patch i forma
El contact patch és la superfície que toca el terra. Un patch ample dona més agafada i estabilitat; un d’estret llisca abans, cosa que molts busquen per als powerslides. La forma del cantell —conical, classic, radial— afina aquest comportament: els perfils cònics ofereixen menys fricció lateral, els arrodonits més grip. No és una decisió crítica per començar, però explica per què dues rodes de la mateixa duresa se senten diferents.
Els flatspots, i per què l’uretà bo els resisteix
Un flatspot és una zona plana que apareix quan la roda es bloqueja i frega contra l’asfalt, típicament en un powerslide. Un cop hi és, la roda vibra a cada volta i ja no té solució. L’uretà d’alta qualitat i més dur resisteix molt millor aquest desgast: per això les rodes de street de gamma alta —les Spitfire Formula Four, per exemple— es paguen, perquè mantenen forma i velocitat temporada rere temporada. Un uretà tou o barat s’aplana molt abans.
Aquí és on el preu importa de veritat. Al catàleg europeu, el 10% de rodes més barates surt per 29,99 €, la mediana és de 55 € i el 10% més car arriba als 74 €. La diferència entre un joc de 30 € i un de 60 € no és el color: és quant triga a arribar el primer flatspot.
Street, park o cruising
- Street. 99a-101a, 52-54 mm. Prioritza lliscament, poc pes i resistència al flatspot.
- Skatepark i transicions. 97a-101a o 84b, 54-58 mm. Una mica més de roda per mantenir velocitat als bowls. Ricta i Bones hi són forts.
- Cruising. 78a-87a, 56-60 mm. Absorbeixen el terra rugós i roden suau sobre llambordes. OJ i Slime Balls en són especialistes.
Si poses rodes grans i toves en una taula de street, vigila el wheelbite —que la roda fregui la taula en girar—: sol caldre afegir riser pads.
Abans de comprar
- L’ample de la taula condiciona quina roda hi cap sense fregar: guia de mides.
- Els eixos alts o baixos canvien la roda màxima que pots muntar: guia d’eixos hi i lo.
- Per veure què costa cada peça d’un setup sencer: guia de preus.
- I si vols saber d’on surten aquestes marques: línia temporal de la indústria.
Els fabricants publiquen les fitxes tècniques dels seus uretans, que és la font seriosa quan compares fórmules: Spitfire, Bones i OJ. L’escala de duresa és el duròmetre Shore, que no és cosa de l’skate sinó una norma industrial.
Preguntes freqüents
Quina duresa de rodes és millor per començar?
Unes 99a de 53-54 mm si patines al carrer i al skatepark: és literalment la meitat del que venen les botigues europees, i per una raó. Si el teu ús principal és desplaçar-te per ciutat, ves a 78a-87a.
Puc posar rodes toves en una taula de street normal?
Sí, amb límit de mida. Fins a uns 56 mm sol anar bé; per sobre, afegeix riser pads per evitar el wheelbite. Guanyaràs comoditat sobre terra rugós a canvi d’una mica menys de resposta al flip.
Què vol dir 84b?
Que és una roda molt dura, equivalent a una 104a. L’escala B es llegeix 20 punts per sota de l’A i s’usa perquè per sobre de 100a l’escala A perd precisió.
Quantes rodes venen en un joc i quant costen?
Els jocs són de quatre. Al catàleg europeu la mediana és de 55 €, amb la gamma d’entrada cap als 30 € i la gamma alta cap als 74 €.