Quan llegeixes la fitxa d’un producte d’skate, la meitat de les paraules són en anglès i totes volen dir coses molt concretes. Hanger, durometer, wheelbite, switch: cap és decoratiu; tots designen una peça o un comportament que canvia el que compres i com patines.

Els agrupem per blocs —taula, eix, rodes, formes i vocabulari de patinar— perquè cada paraula s’entén millor al costat de les seves veïnes que en una llista alfabètica. Quan un terme té guia pròpia, hi trobaràs l’enllaç.

Les parts de la taula

Taula (deck). La planxa de fusta sobre la qual vas. Es ven sola, sense eixos ni rodes, i és la peça que es canvia més sovint. En català es diu «taula», però també sentiràs «deck».

Nas (nose) i cua (tail). Les dues puntes aixecades, gairebé simètriques en una taula moderna. A la pràctica gairebé tothom les diu nose i tail.

Kicktail. La inclinació de la punta. És el que et deixa aixecar el morro amb el peu: sense kicktail no hi ha ni ollie ni manual.

Concavitat (concave). Com de corbada està la taula de vora a vora. Pronunciada dona més agafada al peu per als flips; suau és més còmoda per rodar. Ho detalla la guia de mides.

Wheelbase. La distància entre els dos parells de forats on es cargolen els eixos, normalment de 13” a 14,5”. Curta gira més ràpid; llarga va més estable a velocitat.

Grip (griptape). El paper de vidre adhesiu de la cara de dalt. Impedeix que el peu rellisqui i permet arrossegar la sabatilla perquè la taula pugi amb tu.

Làmines (plies). Les capes de fusta premsades amb cola. L’estàndard són set làmines d’auró canadenc; la fibra, el carboni o l’epoxi són variacions sobre aquesta base.

Hardware. Els vuit cargols amb femella que uneixen els eixos a la taula. Es diuen així fins i tot a les botigues d’aquí.

Les parts de l’eix

Eixos (trucks). El conjunt metàl·lic que uneix rodes i taula i la fa girar quan t’inclines. Les dues paraules conviuen: guia d’eixos hi i lo.

Hanger. La peça horitzontal on van muntades les rodes. La seva amplada en mil·límetres ha de correspondre a la de la taula, i la seva alçada distingeix un eix Hi d’un Lo.

Baseplate. La placa que es cargola a la taula i sobre la qual pivota el hanger. La seva geometria fa que dues marques del mateix ample girin diferent.

Kingpin. El cargol central que comprimeix el conjunt. Estrènyer-lo fa l’eix més estable; afluixar-lo, més àgil. L’ajust gratuït i immediat.

Bushings (les gomes). Els dos anells d’uretà que el kingpin comprimeix i que decideixen com de dur gira l’eix. Costen 5-15 € i canvien la sensació més que canviar de marca.

Pivot cup. El casquet de plàstic on descansa la punta del hanger. Quan un eix grinya o va folgat, el culpable sol ser aquesta peça de dos euros.

Riser pads. Les falques de plàstic entre eix i taula que guanyen alçada. Serveixen per muntar rodes grans sense fregar.

Rodes i rodaments

Durometer. L’instrument i l’escala amb què es mesura la duresa de l’uretà. No és cap invent de l’skate sinó una norma industrial, la duresa Shore.

Escala A i escala B. L’escala A va de 78a (molt tova) a 101a (molt dura). Per sobre de 100a perd fiabilitat, i per això marques com Bones fan servir l’escala B, que es llegeix 20 punts per sota: una 84b equival a una 104a.

Uretà (urethane). El plàstic elàstic de què estan fetes rodes i bushings. La qualitat de la fórmula separa un joc de 30 € d’un de 60 €.

Contact patch. La superfície de la roda que toca el terra. Ample dona agafada; estret llisca abans, cosa que molts busquen per als powerslides.

Flatspot. La zona plana que apareix quan la roda es bloqueja i frega l’asfalt. Un cop hi és, la roda vibra a cada volta i no té solució: guia de rodes.

Wheelbite. Que la roda fregui la taula en girar i et freni en sec. Passa amb rodes grans i eixos baixos; es corregeix amb riser pads o rodes més petites.

608. La mida estàndard de rodament de l’skate: 8 mm de diàmetre de forat. Tots ho són, així que qualsevol joc encaixa a qualsevol roda.

ABEC. Una escala que mesura la tolerància de fabricació d’un rodament, no la velocitat a què patines. L’escala ABEC està definida fora del món de l’skate, i per això no el mesura bé: guia de rodaments.

Spacers (separadors). Els cilindres metàl·lics entre els dos rodaments de cada roda; reparteixen la pressió quan aterres.

Formes i mides

Popsicle. La forma moderna: simètrica, amb nas i cua semblants. És el que has de comprar si dubtes, perquè està pensada per fer trucs.

Shaped. Qualsevol taula que se surt del popsicle: més ampla, asimètrica, amb el nas retallat o la cua quadrada. Per a bowl i cruising.

Old-school. Les formes dels anys vuitanta, amples i amb el nas molt més petit que la cua. Boniques, però males primeres taules.

Amplada en polzades. Una taula es mesura per l’ample, no pel llarg, i cau gairebé sempre entre 7.5” i 9”. A Europa, 8.0”, 8.25” i 8.5” són el 65% del que es ven: com triar la teva i què hi ha de 8.25”.

Complete. Un skate ja muntat i llest per patinar. L’alternativa és muntar-lo per peces, com desglossa la guia de preus.

Setup. La combinació concreta de peces que porta algú: «quin setup portes?» vol dir quina taula, quins eixos i quines rodes.

El vocabulari de patinar

Aquí passa el fenomen més marcat del glossari: cap d’aquests termes es tradueix. Es diuen igual a Barcelona, a Lió i a Berlín.

Pop. El cop sec de la cua contra el terra que enlaira la taula. Una taula «amb bon pop» respon amb força; quan la fusta es fatiga, ha perdut el pop.

Ollie. El salt bàsic: piques la cua i arrossegues el peu de davant pel grip perquè la taula pugi amb tu. És la porta d’entrada a tota la resta (Ol·li).

Flip. Qualsevol truc en què la taula gira sobre si mateixa sota els peus; el kickflip n’és el més conegut.

Grind. Lliscar amb els eixos, amb el metall, sobre una vora, un tub o un caixó.

Slide. El mateix, però lliscant amb la fusta en comptes dels eixos. Un powerslide és una altra cosa: fer derrapar les quatre rodes de costat per frenar.

Manual. Anar en equilibri sobre dues rodes, com un cavallet de bici, sense que el nas ni la cua toquin el terra.

Regular i goofy. La posició dels peus: regular és el peu esquerre al davant, goofy el dret. Cap és millor; és com ser dretà o esquerrà.

Fakie. Rodar cap enrere mantenint la posició de peus habitual.

Switch. Patinar amb els peus canviats, com si fossis del peu contrari. Costa tant com escriure amb l’altra mà, i per això es valora.

Bail. Deixar anar el truc a mitges i saltar de la taula abans de caure: una decisió, no un accident.

Sketchy. Un truc que ha sortit, però lleig i per poc. També un spot amb mal terra.

Què es diu en anglès i què no

En català la regla és sorprenentment neta: es tradueix el que es compra i es manté en anglès el que es fa. Diem taula, rodes, eixos i rodaments sense cap incomoditat, però ningú diu «lliscada» per grind ni «salt» per ollie. Les peces de dins d’un eix —hanger, kingpin, bushings, pivot cup, baseplate— es queden en anglès perquè van arribar amb el producte i mai van tenir nom propi. I les mesures i els defectes tampoc es tradueixen: wheelbase, contact patch, flatspot, wheelbite.

No funciona igual a tot arreu. En francès es diu planche i roues, però ningú diu essieux: allà els eixos són trucks, i el nas i la cua són le nose i le tail. En alemany la taula és Deck i no Brett, però les rodes sí que són Rollen i els eixos Achsen, i els verbs s’alemanyitzen: ollien, grinden, sliden. Si compres a fora, tenir-ho present ajuda: la guia de marques europees i el catàleg et fan de traductor.

Preguntes freqüents

Quina diferència hi ha entre una taula i un complete?

La taula és només la planxa de fusta. Un complete ja porta eixos, rodes, rodaments, grip i cargols, i es pot patinar en sortir de la botiga. Si és el teu primer, l’ordre de decisions és a la guia per a principiants.

Per què hi ha tants termes en anglès?

Perquè va néixer a Califòrnia als anys setanta i va viatjar amb els vídeos i les revistes, no amb els diccionaris. Les paraules que ja existien —taula, rodes— es van traduir; les que designaven coses noves, no. La línia temporal mostra com es va formar la indústria.

Què vol dir que una roda és 99a i una altra 84b?

Que totes dues són dures i la 84b encara més: l’escala B es llegeix 20 punts per sota de l’A, o sigui que equival a una 104a. A Europa el 99a és el 35% de les rodes i el 101a un altre 15%.

Els números dels eixos volen dir el mateix a totes les marques?

No. Un «149» d’una marca i un «148» d’una altra solen ser el mateix ample de hanger. Mira sempre els mil·límetres, no el número comercial: guia d’eixos.