Stereo

Stereo és la marca que va decidir que una companyia de taules també podia ser un projecte de disseny gràfic. La van fundar el 1992 Jason Lee i Chris “Dune” Pastras, amb una idea molt clara: portades de jazz, tipografia neta, fotos d’anunci on la imatge importa tant com el truc, i trucs pop i recollits en comptes de tecnicisme. En un moment en què tothom tirava cap al pressure flip i el gràfic de dibuixos animats, ells van fer exactament el contrari.

Història

Lee i Pastras venien tots dos de World Industries i van marxar-ne alhora. El primer intent es va dir Blue i el van muntar amb Brad Dorfman a Vision; va durar pocs mesos. Pastras ho ha explicat sense embuts: era “un intent d’aficionat de fer Stereo”, els faltava direcció artística. El logo de Stereo ja existia com a element gràfic en aquella etapa, i d’allà en van treure el nom.

El que va fer que funcionés va ser Deluxe. Jim Thiebaud els va portar a San Francisco, on van trobar Tommy Guerrero i Jeff Klindt, i allà sí que van entendre què volien fer. Els primers anuncis de Stereo surten al Thrasher del febrer del 1993. A Visual Sound (1994) va ser el vídeo que va fixar-ho tot: super 8, càmera de Tobin Yelland i Ari Marcopoulos, jazz de banda sonora i parts de Greg Hunt, Mike Daher, Mike Frazier i un Ethan Fowler que va filmar la seva en quatre o cinc dies. El 1996 va arribar Tincan Folklore, que Pastras volia que semblés “muntat amb cinta adhesiva”.

A finals dels 90 la cosa es va torçar: Deluxe volia perseguir un públic més jove i, segons Pastras, li van dir clarament que “això del jazz no funcionava”. Lee ja s’havia posat a fer cinema. La marca es va aturar cap al 2000 i va tornar el 2003, ara amb Giant Distribution i amb Clint Peterson, Benny Fairfax i Olly Todd; d’aquella segona etapa en surt Way Out East (2004). Avui Stereo és bàsicament Pastras, que fa anys va estar enviant comandes ell sol des del soterrani de casa i que ha explicat a Quartersnacks que ho manté “per amor a la marca”. El 2022 A Visual Sound es va projectar amb orquestra en directe, amb Lee i Pastras presentant-lo.

L’equip

Pastras és el capità. Amb ell hi ha Chris Blake, John Lupfer, Chris Pierre-Jacques, Yoshi Tanenbaum, Bryce Wettstein i Waldo Diaz com a “Sound Agents”, Carl Shipman com a field agent i Clint Peterson i Matt Rodriguez a la “Classics Division”. Jason Lee segueix vinculat a la casa i hi té models amb el seu nom. Per l’equip hi han passat Ethan Fowler, Greg Hunt, Mike Daher, Mike Frazier, Benny Fairfax i Olly Todd.

Les taules

Taules d’auró en amples del 7.75” al 8.75”, més shapes antics. Bona part del catàleg són reedicions dels gràfics originals —la Misterioso del 1993, la Inner City Soul del 1994, la Way Out East— al costat de models pro actuals i col·laboracions amb Christian Hosoi i Tony Hawk dibuixades per Pastras. La coherència visual és el punt fort: fletxes, colors plans i referència constant a les portades de discos.

Per a qui és

Si t’agrada la taula com a objecte gràfic i vols una marca petita amb una identitat que no ha canviat en trenta anys, Stereo té pocs rivals. Si el que busques és stock permanent a qualsevol botiga i cinc vídeos l’any, no és el teu cas: és una operació menuda i va al seu ritme. Compara-la amb la resta al catàleg de taules.