Enjoi

Enjoi va néixer l’any 2000 amb una idea molt clara: patinar de valent sense posar-se seriós per res més. La va muntar Marc Johnson amb el suport de Rodney Mullen, tots dos acabats de sortir de l’A-Team, i expliquen que tant el nom com el pànda li van venir a Johnson en un somni. Els primers anys ho va fer gairebé tot ell: brand manager, director d’art i pro de l’equip, amb un primer roster format pels seus amics Jerry Hsu, Louie Barletta i Dave Mayhew. El resultat és una marca d’street de Los Angeles, de distribució àmplia, que sempre s’ha rigut d’ella mateixa: gràfics autoparòdics, anuncis taronja llampant que es burlaven de les convencions del sector i un pànda enganxat a taules i adhesius des del primer dia.

Història

Quan Johnson va marxar a Chocolate a començaments de la dècada, Matt Eversole va agafar les regnes sota Dwindle Distribution. El 2006 va sortir el primer vídeo llarg, escollit Skate Video of the Year per Transworld gràcies sobretot a les parts de Hsu i Barletta; que la marca posés un títol deliberadament autoparòdic al vídeo que acabaria emportant-se el premi ja et diu de quin peu calça. Després va arribar el mal tràngol. El 2019 Globe va vendre Dwindle, enjoi inclosa, a Highline Industries, filial de Bravo Sports, per 1,5 milions de dòlars. Amb propietaris financers al capdavant tot es va anar degradant: Barletta va plegar després de més de vint anys denunciant que no es pagava l’equip, i el dia de Sant Valentí de 2023 la major part del roster va dimitir en bloc via Instagram mentre Dwindle s’enfonsava. Exactament tres anys després, el 14 de febrer de 2026, Barletta anunciava «We got enjoi back». Després d’uns tres anys de baralla, la marca torna com a germana de la seva Jacuzzi Unlimited, independent i en mans d’skaters. El que el va acabar d’encendre, segons ell mateix, va ser assabentar-se que els propietaris corporatius volien vendre patinets, patins i cascos de marca enjoi al Walmart. Ja s’ha deixat caure una gira d’estiu conjunta enjoi/Jacuzzi.

Equip

Ara mateix la referència és Barletta com a propietari, i l’equip de la nova etapa encara s’està definint. La llista històrica, en canvi, és llarga: a més de Johnson, Mullen i Mayhew hi han patinat Chris Cole, Bobby Puleo, Cairo Foster, Caswell Berry, Jose Rojo, Nestor Judkins, Wieger van Wageningen, Ryan Lay i el malaguanyat Ben Raemers, mort el 2019; Hsu va aguantar fins al 2013. A l’última etapa Dwindle hi havia pros com Zack Wallin, ben visible als vídeos de mitjans de la dècada, Thaynan Costa i Didrik «Deedz» Galasso. Un degoteig constant de vídeos llargs durant l’era Dwindle ho va anar documentant tot, etapa rere etapa.

Taules, gràfics i col·leccionisme

Les taules de l’era Dwindle es feien amb les construccions pròpies del distribuïdor, sobretot la Resin-7: 7 làmines d’auró 100% canadenc encolades amb resina epoxi i garantia de 30 dies contra trencaments. De la fabricació posterior al 2026 encara no hi ha res documentat. On enjoi sempre ha jugat fort és en el gràfic: el clàssic «Whitey Panda», la col·laboració amb My Little Pony de Hasbro (models pro per a Raemers, Wallin, Rojo i Barletta que, alineats, formen un sol mural) i dissenys prou provocadors per aixecar polseguera de tant en tant. Si vols street amb sentit de l’humor i gràfics de col·lecció, compara les seves taules abans de decidir-te.