Anti Hero

Anti Hero és el que va passar quan el skateboarding de mitjans dels 90 se li va fer massa polit a la gent de San Francisco. Julien Stranger va fundar la marca el 1995 sota el paraigua de Deluxe Distribution, després que Jim Thiebaud li proposés la idea. Jake Phelps, l’editor de Thrasher, deia que va sorgir quan ell i Stranger sentien que el skateboarding s’havia quedat “ranci”. I quan van preguntar a Stranger pel concepte fundacional, va deixar anar: “no hi havia concepte… bé, potser sí, no ho sé. Equilibrar una mica la resta, o alguna cosa així”. Trenta anys després, aquell no-concepte segueix sent una de les identitats més sòlides del sector.

Història

Fundada el 1995 dins l’escuderia de Deluxe, Anti Hero va trobar de seguida la seva imatge: el 1996 va arribar l’artista Todd Francis i va dibuixar l’àliga que es convertiria en un dels logos més reconeixibles que ha donat l’esport, just quan la marca s’enlairava. Els vídeos van funcionar com una declaració de principis des del primer dia, fixant un to cru i sense polir i definint després els anys vagabunds de la marca, un mes vivint dins una furgoneta per Austràlia amb Cardiel, Trujillo, Hewitt i Stranger. Cap al tombant de la dècada de 2010 va arribar la jugada més improbable: una gira conjunta amb Girl Skateboards que va posar dues estètiques oposades a la carretera juntes. La producció no s’ha aturat en les dècades següents, amb parts en solitari i llargmetratges que segueixen arribant trenta anys després. Durant tot aquest temps, les taules han passat per Deluxe a San Francisco, mantenint intacte el nucli independent de la marca.

L’àliga que un lladre va tornar

Amb els anys, Francis ha anat redibuixant l’àliga sense parar: neta, borratxa, amb ressaca o convertida en pollet. Dues anècdotes que ho diuen tot: l’obra original de l’àliga la van robar a Francis en una exposició col·lectiva a Londres, i el lladre va resultar ser un fan tan gran de la marca que, mort de culpa, la va acabar tornant. I el mateix Francis va bromejar que si pogués jubilar l’àliga la substituiria per una tènia, perquè prefereix deprimir la gent abans que dissenyar per vendre marxandatge.

Quatre SOTY en un mateix equip

Quatre riders d’Anti Hero han guanyat el Skater of the Year de Thrasher: John Cardiel (1992), Brian Anderson (1999), Tony Trujillo (2002) i Grant Taylor (2011); Trujillo i Taylor el van guanyar ja portant la marca. L’equip actual barreja llegendes i sang nova: el mateix Stranger, Taylor, Trujillo, Peter Hewitt, Frank Gerwer, Anderson, Chris Pfanner, Daan Van Der Linden, Raney Beres i Austin Kanfoush, més una fornada jove (Gus Gordon, Cody Chapman, Nick Matthews, Petar Stantchev, Finn Pope) que va estrenar parts el 2025. Cardiel hi continua com a llegenda vitalícia. Entre els històrics, Jeff Grosso hi va córrer fins a la seva mort el 2020, i Max Schaaf, Matt Rodriguez i Tony Miorana marquen l’època “Tent City”. Grant Taylor i Gerwer també lideren Grimple Stix, el projecte paral·lel de la casa.

Taules i per a qui són

Les taules es produeixen a través de Deluxe (San Francisco) amb la construcció pròpia DBX; fonts del sector apunten que es premsen al woodshop de BBS, tot i que la marca no ho publica oficialment. És una marca pro de nivell core, amb una imatge deliberadament anticomercial i obrera, i un equip tan famós pel street com per l’all-terrain i la transició. Si col·lecciones, les col·laboracions amb Supreme (2022), Nike SB (2024, amb la Dunk High i la Blazer) i les gairebé anuals amb Thrasher, com “Cross Contamination” (2024), són de les més buscades, i hi ha guest boards amb història al darrere, com la de Joe Buffalo (2023). Si simplement vols patinar-ho tot sense postures, poques marques encaixen millor. Compara-la amb la resta a la secció de taules.